LA MATERIA 2

07/03/2017

La sessió del dimarts passat va començar amb aquest curtmetratge que és molt significatiu per a mi...

Per a mi aquest cuermetratge és molt especial, bo millor dir més que especial, ja que des de ben menuda he tingut la sort de compartir molts dels moments que no oblidaré mai amb el meu cosí, ell patia paràlisis celebra'l, va morir quant tenia 17 anys, però fins al últim dia que va estar amb nosaltres ens va ensenyar moltes de les coses que avui en formen com a persona.

Mai va pedre el somriure, i sempre ens transmetia alegria i felicitat, cosa que per a qualsevol persona, de vegades es fa complicat, seguir-ho cada dia...

Altra de les coses que m'agradaria que quedés reflectit amb aquestes paraules, és que a pesar de la seua discapacitat, tenia interessos, motivacions i gustos... Cosa que de vegades oblidem i considere que com a futurs docents i vigent la realitat d'avui en dia, hauríem de tindre present i no oblidar que a pesar de les dificultats que puja tindre qualsevol persona darrere d'ella hi ha interessos, necesitats, gustos i sobretot i el més important somnis, així que com nosaltres formarem part de totes aquestes necessitats deurem fer possible la realització dels seus somnis.

Aquest vídeo, té un final no massa bonic, però és la realitat, la mort forma part de la vida I considere important ensenyar a les nenes a comprendre aquest concepte tan abstracte perquè puguen conèixer-ho i expressar tot allò que necessiten i que senquen. És necessari deixar als nostres alumnes que expressen això que senten. La mort és una realitat que es deu treballar a l'escola. Quan jo era menuda a la meua classe va morir un nen, els meus pares acostumaven a passar gran temps, amb els seus pares per la qual cosa la meua relació amb el nen era més que estreta, ell va patir leucèmia i ens va deixar; a l'escola ens van dir que se'n va anar a altre país; a pesar d'aquella història i de la menuda que jo era, m'amare en conta que no parava de fer-li preguntes, al final ella va decidir escriure un conte per a contar-me la realitat. Amb aquesta anècdota intente transmetre, que és més que important no amagar la realitat a les nenes, ja que com anteriorment he nomenat és una realitat, que els acompanyarà al llarg de les seues vides.

Respecte a la inclusió en l'aula és un dret humà bàsic, ja que es reconeix com un dret del xiquet a accedir a l'educació en condicions d'igualtat d'oportunitats.

L'Educació par a tots implica que deurem ser precedits en identificar les barreres que alguns grups encontren al voler accedir a les oportunitats educatives. També es important identificar els recursos de la comunitat par a posar-los en acció per a l'eliminació d'aquestes barreres. Per lo tant sempre que es puja portarem ales nostres fills a les aules ordinàries, ja que podran nodrir-se dels seus companys.

Seguidament vam posar un vídeo,es deia ciència y genero: dones com a científiques...

Apareixien a ell,dones científiques, en aço vull dir, que si ensenyem a les nenes la realitat, i derrivem aquelles creences que tenim adquirides, podran reconèixer i veure la realitat que és el que més avant se les quedarà gravat.

A continuació vam començar amb la sessió xarrant sobre la materia. Quines propietats ens serveixen per a diferenciar els diferents materials?

Haurem de dir algun material que s'utilitzen perquè és lleuger i un altre perquè és pesat:
vam dir dos; el ferro com a pesat i la futa com a lleuger.
Aquests dos objectes tenen mides i materials diferents, com podríem determinar quin dels dos materials és més lleuger?
Doncs, el quocient entre la massa d'un objecte i el seu volum (m/V) és útil per a fer operativa la propietat dels cossos que vulgarment es diu "lleugeresa" o" pesadesa", i que científicament es diu densitat.

Què creus que pesa més, una persona de 70Kg o l'aire que hi ha a l'aula?. L'objecte que menys massa per cada unitat de volum té, és el més "lleuger", o menys dens. Així doncs,el quocient entre la massa d'un objecte i el seu volum (m/V) ,és útil per mesurar la propietat dels cossos que vulgarment es diu "lleugeresa o pesadesa", i que científicament es diu densitat.

La densitat no depèn de la quantitat de matèria, només del material. És a dir que serà la mateixa per un clau que per a una biga, si el tipus de ferro és el mateix. Com és característica de cada matèria, en serveix per a distingir uns materials d'altres.
Observem que depèn de la grandària de l'espai, ja que de vegades no tenim consciència que el aire té massa, amb un espai com a aquesta classe, l'aire pesarà més.
Com sabem, els objectes menys densos que un líquid suren en ell i els més densos s'enfonsen (si estan totalment envoltats de líquid).
Algunes persones confonen densitat amb viscositat. L'oli d'oliva, per exemple, és molt més viscós que l'aigua, però menys dens: flota en ella.
Perquè un fluid sure sobre un altre cal que el primer siga menys dens. No obstant això,els globus aerostàtics utilitzen aire i s'eleven en ell. Com és possible?
Perquè a major temperatura l'aire és menys dens això fa que s'eleve, per a què baixe, el que fan és refredar l'aire.
Els peixos tenen una bossa plena de gas anomenada bufeta natatòria, que els permet ascendir o enfonsar-se; una possible explicació d'aquest fet es que: Un peix quan vol vaixar,solta l'aire i els permet eix enfonsar-se.
Per a comprovar tot el anteriorment dit vam realitzar diferents experiments, que podem utilitzar per a fer-los amb els nostres alumnes.

Vam jugar amb un au i vam veure que  amb aigua més sal flota...També vam comprovar que si es juga amb sal i aigua podem fer perquè es quede en mig.

A continuació farem un mapa conceptual per a veure més clarament tots els conceptes apresos sobre la matèria.

Así us mostre el del meu grup: