EL MÈTODE CIENTÍFC

LA CAIXA NEGRA

14/02/2017

Com cada dia que comença medi natural al entrar a l'aula, ja es transmetia eixa olor de motivació.

El professor ens havia preparat una activitat que realitzarem al llarg de la sessió.

Avui ha sigut sant valentí, el mestre ens ha transmet una poesia de Martha Medeiros a la pissarra digital, ens ha explicat que aquesta poesia és de l'autora nomenada anteriorment, el que passa, que una vegada mes la societat, les noves tecnologies i la falta d'informació ha fet creure al món que aquesta poesia és de Pablo cohello. Molts dels autors han desestimat aquest fals testimoni i han atribuït l'èxit merescut a l'autora veritable d'aquest poema.

Altra vegada mes observem com, se sol arrabassar l'èxit obtingut a la figura de la dóna, en aquest cas, a l'escriptora Martha per atribuir-li l'èxit a un home, ja que el poema «mor lentament» no és del poeta Pablo Neruda . 
Actualment segueixen circula'n poemes per Internet a on l'autor d'aquest poema segueix sent Pablo Neruda

Després d'escoltar el poema vam poder traure algunes conclusions, ha on veiem que altra vegada mes en les escoles no s'aprén poesia com cal, ja que s'aprén d'una manera memorística i repetitiva sense viure realment el que s'està dient, la qual cosa pense que és rellevant per a la lectura d'aquesta.

Aaaa, que se me olvidaba, i ens va regalar llepolies...

El següent que vam fer a l'aula va ser aprendre i tindre present abans de realitzar l'activitat que no sempre hi ha una manera directa d'obtenir dades sobre el qual volem investigar.

Els objectius d'aquesta activitat són els següents:
Primer; Ser capaços d'elaborar una guia de treball.
Després; Saber prendre nota de les activitats que es van realitzant, de manera que siga útil posteriorment.
Finalment; Aprendre a emetre hipòtesis a partir de les dades obtingudes.
El material que vam utilitzar per a realitzar la nostra hipòtesi del que podríem trobar dins de les caixes.
El professor va repartir a cada equip de treball de l'aula de coneixement natural una caixa de fusta tancada amb alguna cosa a l'interior. Les consignes van ser; que no es podia auri la caixa ni trencar-la, ni perforar-la.
Ha partir d'ací vam començar a realitzar les nostres hipòtesis sobre l'activitat.
La primera part de l'activitat consistia a proposar una guia de treball, on indicarem que podríem fer per definir les característiques del contingut de la caixa.
Aquesta va ser la nostra guia de treball:
1- Agafar la caixa
2- Mirar el que pesa
3- Mirar el que mesura la caixa per veure la seua dimensió
4- Menejar-la
5- Escortar-la
6- Comprar els objectes que hi ha.

En la següent part de l'activitat devíem fer una llista a manera de taula amb els possibles aparells de mesura o d'una altra indole que podries utilitzar així com totes les accions que pugues fer amb la caixa sense trencar-la, àurir-la o espatllar-la.
Aquestes van ser les nostres respostes;

Vam anar, anotant en una taula totes les dades obtingudes de les observacions i vam anar escrivint el resultat de la utilització dels diferents aparells.

Així deixe els resultats que vam obtenir després de realitzar la tercera part.

En la quarta part d'aquesta activitat devíem Ordenar tota la informació obtinguda, i analitza-la. Per arribar fins a la primera hipòtesi, el meu equip i jo vam dir que eren
4 cigrons el que hi havia a la caixa.

Seguidament podíem utilitzar aparells i aconseguir noves dades, nosaltres vam utilitzar l'imant, el que ens va servir per a descartar qualsevol objecte de metall.

Després ens preguntava si manteníem la nostra hipòtesi o la canviàvem, nosaltres la vam canviar, i vam dir que hi havia llegums.

Quan vam dir la hipòtesi, ens va mostrar una llista de possibles objectes que podia contenir la caixa, nosaltres mitjançant les dades obtingudes, podíem mantenir o canviar la hipòtesi inicial, nosaltres vam canviar i vam dir; 4 macarrons.

I per fi.... va aplegar el moment que amb  immenses ganes esperàvem... veure si havíem encertat.... en el nostre cas, el meu equip i jo, vam endevinar el contingut de la caixa... ací us mostre les proves... Que alegria ens va donar!!

Per a finalitzar aquesta pràctica devíem pensar en altres pràctiques similars que poguérem fer amb alumnes d'infantil i en la qual per mètodes indirectes i directes (sensorials), els alumnes hagueren de descobrir coses.

Una de les activitats que podríem proposar seria per exemple en un sac ficar objectes de diferents materials i els xiquets i xiquetes tindran que endevinar mitjançant el tacte el que hi ha dins de la bossa.
Altra de les formes ha on els nostres alumnes poden anar investigant i descobrint coses és a través de la cuina: Cuinar amb els xiquets i xiquetes  proporciona una clase molt enriquidora ja que, poden anar seguint les instruccions, mesurar els ingredients o experimentar les propietats dels sòlids i els líquids. També es podria treballar amb l'aigua, podem fer glaçons per veure els diferents estats,i treballar amb aliments per veure que una vegada adquireixen una determinada consistència ja no tornen a la seua forma original, com per ejemple, una massa que es converteix en bescuit.


Un dels objectius de les activitas que es realitzen a infantil, d'euría ser fomentar l'observació del nen, estimular la seua curiositat i ajudar-li a experimentar amb les coses que coneix ja que crec,que  és la millor forma d'estimular les seues habilitats de pensament crític i l'interés per l'autoaprenentatge.

En definitiva, del que es tracta és d'estimular capacitats i habilitats a través del joc durant la infància, perquè mes avant els servisca en la seua vida adulta.

Aquesta classe ha finalitzat amb aquesta activitat, una vegada mes, la clase  ma paregut que estava plena de motivació, intriga i moltes ganes d’aprendre.

POSANT EN QÜESTIÓ EL QUE ÉS OBVI.

09/02/2017

Una vegada més avui a l'aula de coneixement del medi natural hem començat la classe amb un debat. Ens plantejàvem que de vegades donem més credibilitat al pare, a casa a la societat que a algú que siga un especialista en la matèria; se suposa que un mestre de ciències ha de saber explicar ciències, la qüestió seria; hi ha un dèficit en l'explicació o ha explicat el que bonament sap?

Considere necessària aquesta classe de reflexions per a poder aplegar a entendre que és el que passa respecte a l'ensenyament a les aules, ja que el nostre futur més pròxim serà o hauria de ser aconseguir fer aplegar diferents tipus de coneixement d'una manera significativa perquè les diverses explicacions que es realitzen a l'aula les acompanyen durant els seus pròxims anys.

Una realitat a l'anterior qüestió seria dir que una veritat es fa veritat quan existeix una repetició constant, ja siga a casa, a la societat, a l'aula. És el que es denomina epistemologia espontània, normalment fem més cas al que ens diuen "donde va la gente, donde va Vicente".

Deurem tindre en compte que formarem part del futur dels nostres alumnes, la qual cosa és important tindre present que compartirem els moments de major curiositat, de voler saber, d’aprendre... deurem treballar de forma sensorial, de forma significativa perquè tots aquells aspectes que es treballen a l'aula tinguen un sentit per a cada un d'ells, desperten la seua curiositat i les ganes d'aprendre.

Cal tindre present, que la curiositat a les aules de l'escola va de mes a menys, a les hores la qüestió seria plantejar-se que alguna cosa estem fent mal a l'escola.

Hem de ser conscient que anem a asseure les bases dels nostres xiquets i xiquetes és per això que hem de començar a treballar per normes i valors que permeten al nen desenvolupar-se d'una forma adequada, ampliar la seva informació sobre el món que els envolta i a asseure les bases d'aprenentatges més complexos als quals hauran d'enfrontar-se en el futur; perquè l'aprenentatge sigua significatiu i cobre importància per a ells, deurà estar emmarcat en un ambient lúdic i de confiança, en el qual tots els membres de l'aula desenvolupen i estructuren els seus aprenentatges.

Altra de les qüestions que és van debatre van ser, quanta gent a l'aula  havia accedit a la universitat pel batxiller de ciències;  hi havia 4  companys, la resta havia accedit pel batxillerat de lletres, el mixte o cicles formatius. La reflexió a aquesta estadística és que tots els que estem a l'aula hem pogut accedir a magisteri per haver aconseguit un expedient bo.

Cal derivar mites com aquells del fet que els de ciències son més intel·ligents o tenen més facilitat per a l'aprenentatge que les de lletres, ja que una vegada més hem pogut demostrar que independentment de la forma d’accés tots hem aconseguit la nostra plaça a magisteri.

És evident que majoritàriament no ens agraden les ciències, i un dels problemes que açò deriva, no sols referit a ciències, sinó a la majoria de les assignatures que imparteixen a l'escola és que probablement si nos ens agrada el que estem explicant serà quasi impossible fer que els agraden a ells.

Seguidament hem realitzat un joc a la pizarra digital de l'aula, el professor ha realitzat diverses preguntes a través d'una aplicació i nosaltres pel mòbil devíem contestar la resposta que considerarem correcta. Ha sigut molt divertit, a part que ens hem ensenyat conceptes que els teníem com a correctes, ens ha transmet coneixements i motivació.

Una de les conclusions a les quals he aplegat amb la classe d'avui és que aquell que sent la ciència i que vulgui ser científic, que siga perquè nosaltres com mestres hem fet estimar la ciència.

Per a transmetre la ciència o qualsevol altra assignatura hem de clavar-se dins d'ella, investigar i vivenciar per a transmetre aquesta motivació als alumnes i que despertem les seues ganes d'aprendre.

Per últim de manera individual vam contestar a dues qüestions, a on devíem enumerar diferents activitats que formen part d'una investigació científica i que creguérem que podrien caracteritzar com treballen els científics, i vam donar la nostra opinió sobre com pensem que sol iniciar-se una investigació científica.

Després les vam escriure de manera conjunta a la pizarra de l'aula; aquestes van ser les solucions;

A la conclusió final a la qual vam aplegar de forma conjunta va ser la següent; els científics tracten de buscar solucions al món real i donar resposta a les necessitats.

Tots aquests conceptes treballats a l'aula durant aquestes sessions era per a asseure les bases i poder començar el següent tema anomenat ; Ciències per a xiquets i xiquetes.

PENSAMENT QUOTIDIÀ I CIENTÍFIC

7/02/2017

Avui a l'aula de coneixement del medi natural, ha començat la classe amb un vídeo que ens ha plasmat a la pissarra digital.

He de reconéixer que no puc xarrar-vos d'ell perquè he aplegat tard a l'aula.

Seguidament ha repartit un qüestionari amb diverses preguntes de les quals una vegada més ens hem donat conte de lo equivocats que estàvem.

Una de les coses que ens ha fet saber el professor ha sigut derivar ixes creences que des de ben menuts hem interioritzat com a correctes i que moltes d'elles no són de la manera que pensàvem.

És important reflexionar sobre aquestes qüestions, ja que des de fa algun temps estàvem més que convençuts de què era així, ja que mai ningú ens ho ha explicat de la manera correcta; Amb aquesta activitat he pogut comprovar una vegada mes, que molts dels conceptes que hem aprés al llarg de la nostra escolarització, no han sigut adquirits de la forma correcta pel que aquests conceptes ens apleguen avui de manera distorsionada.

Com mencionava a l'entrada de la classe anterior és imprescindible perquè puga haver-hi un aprenentatge significatiu que deixem als xiquets i xiquetes que a través de l'experimentació i manipulació puguen adquirir aquest aprenentatge.

Les qüestions repartides les hem contestades primer de forma individual cada membre de l'aula. La primera impressió en veure les preguntes ha sigut un poc d'angoixa, a mesura que anava contestant me adonat que sabia més del qual creia, però cal remarcar, que molts dels conceptes adquirits que tenia com a correctes me adonat després d'aquesta activitat que no és d'aquesta forma.

Seguidament ens hem repartit per grups a l'aula, cada membre del grup ha exposat i debatut les seues raons a la contestació de la pregunta, entre tot el grup hem aplegat a uns acords per a respondre més avant a les qüestions de forma grupal.

El professor ha apuntat a la pissarra els resultats de tots els grups de l'aula, la majoria dels resultats obtinguts han sigut pareguts; una vegada més ens hem pogut adonar que les explicacions que fins ara en rebut no estaven en la cosa certa.

Però cal mirar la part positiva, i aquesta activitat ma resultat més que satisfactòria perquè no hi ha millor manera d'aprendre que adonar-se dels mateixos errors d'un mateix.

Una de les claus de l'autosuperació i de l'èxit és no tenir por a equivocar-se. Si volem progressar, tard o d'hora ens equivocarem, és alguna cosa inevitable. De fet, equivocar-se ha de veure's com alguna cosa positiva

Un error ens dóna molt més del que ens podria donar el fet de no equivocar-nos mai. És realment difícil si no impossible progressar sense equivocar-se, doncs gràcies a cometre errors aprenem com hem de fer les coses correctament

Finalment el professor ens ha fet una presentació dels resultats obtinguts....

A la reflexió final a la qual he aplegat una vegada més és que la culpa dels errors que hem obtingut ve de la base, si la base està composta d'errors, difícilment podrem aplegar a un aprenentatge eficaç. Probablement aquestes errades vénen donades des de fa ja temps, pel que haurem de tindre present com a futurs mestres la importància d'una explicació rica i amb un sentit didàctic perquè puga aplegar als nens de la major forma possible.

En sembla que un aprenentatge ric deurà ensenyar des de l'exemple sense obsessionar-se amb els continguts, ja que el més important és ensenyar i fomentar valors, capacitats i actituds que no hem d'oblidar que els servisquen per a qualsevol àmbit; és més, els coneixements s'aconsegueixen i es mantenen millor si els valors i les actituds són els adequats

També serà necessari generar interés des de l'exemple i des de les activitats ja qué;

el contagi d'interés és la base per a una bona motivació, l'atenció millora en relació directament al grau d'interés. Amb aquesta activitat me adonat que és així, no podia despistar la meua atenció, ja que el meu grau d'interés per saber la resposta correcta va fer que m'entenguera l'atenció de l'explicació amb motivació i entusiasme.

"El secret de l'educació és ensenyar a la gent de tal manera que no s'adonen que estan aprenent fins que siga massa tarda (Harold I. Edgerton)"

Cal no oblidar i serà important fer participar l'alumne el màxim possible, ja que les explicacions llargues no són eficaces perquè, no podem mantenir durant molt temps l'atenció de manera passiva. Per això és necessari fomentar la participació

En aquesta activitat, el professor ha aconseguit mantindré la nostra atenció amb freqüents preguntes, intentant que entenguérem la lògica, donant-nos la possibilitat d'investigar xarrant i descobrint amb la resta de companys; Així que una vegada més ens adonem que l'explicació dóna més resultat si és curta i pràctica.

No devem oblidar que s'assimila molt millor un coneixement, si abans s'ha intentat aconseguir-ho sense aconseguir-ho

PRIMER DIA A L'AULA 2/02/2017

2/02/2017:

Avui a l'aula de coneixement del medi natural em realitzat una petita introducció del que realitzarem durant aquest semestre a clase.

Hem començat parlant tots els membres de l'aula sobre la importància d'inculcar la ciència des de menuts.

La qüestió seria analitzar si el plantejament que realitzem per a treballar el pensament científic amb els xiquets i xiquetes és sempre l'adequat.

La reflexió conjunta la qual em pogut observar, ens indica clarament que al llarg de tota la nostra escolarització no em rebut una bona estimulació per a aprendre el que dificulta impregnar-nos de tots eixos coneixements.

Crec que la clau està en la metodologia en la qual transmetem tots eixos conceptes al nen/a;
Considere necessari que per a transmetre qualsevol coneixement deu existir una bona motivació per part de l'alumne, el que implica que nosaltres com a futurs Mestres estiga'm motivats per a poder transmetre eixa motivació a l'alumne i alumna i d'aquesta forma aconseguir que l'aprenentatge siga el més significatiu posible.

"L'èxit alimenta la motivació i la motivació facilita l'obtenció de l'èxit. El fracàs redueix la motivació i la manca de motivació condueix inevitablement al fracàs"

Altra de les preguntes que es van realitzar a l'aula era; si agesis d'ensenyar ciències en Edu. Infantil; quins factors creus que més influeixen en com fer-ho?

Entre tots els membres de l'aula vam anar indicant algun dels factors que creem que influeixen a l'hora d'ensenyar; Considere que tots aquests factors deuen estar presents no sols en ciència sinó en totes les activitats que es realitzen a l'aula d'infantil: L'aprenentatge hauria d'estar basat en el joc; per a aconseguir una bona motivació és necessari deixar als nens participar, que siguen ells/elles els que manipulen, els que experimenten els que tinguen contacte en tot allò que més avant aprendran; Perquè tot açò siga possible és necessari partir dels interessos dels xiquets i xiquetes pel que serà necessari conéixer el seu entorn i fer ús dels seus coneixements a través d'aprenentatge previ i l'autodidàctic. També serà important fer ús de tots els recursos de l'escola, ja siguen materials, espacials, humans...

Per últim crec que seria de gran ajuda i molt interessant crear un racó específic, en aquest cas estaríem xarrant d'un racó científic.

Seguidament el professor ha projectat una frase en la pissarra digital a on deia que dibuixarem un científic; ha sigut molt curiós, ja que cadascú ha realitzat el seu a la seua manera, encara que hi havia moltes semblances en molts dels detalls.

Cal remarcar que en cap moment el mestre ens ha dit com havia de ser, ha sigut la nostra imaginació la que ens ha ajudat a elaborar aquest dibuix...

El més rellevant d'aquesta activitat per a mi ha sigut adonar-me de la capacitat que tenim les persones per a crear-nos una imatge sobre algú o alguna cosa en la ment i que moltes de les vegades no respon a la realitat....

Aquest és el meu dibuix:

La majoria dels dibuixos eren hòmens... Però quantes científiques dones hi ha?? Moltíssimes el que passa que sempre o atribuïm a la figura masculina....
- Quants científics hi ha sense ulleres??? Doncs, suposem que molts també, el que passa que atribuïm les ulleres a algú amb un alt poder intel·lectual...
- Com tenen els cabells? Al meu dibuix ja heu vist que un poc esvalotats, òbviament no per ser científic has de dur els cabells rebolicats...
Totes aquestes reflexions no les haguérem pogut realitzar si no ens parem a pensar, ja que de vegades i de manera inconscient la ment ens juga males passades, i deixem per descomptat una imatge que moltes vegades no és la real... 
A continuació I després de l'explicació de per què ens havia manat realitzar el dibuix vam contestar altra pregunta a on ens deia que indicarem paraules o frases que expressaren l'actitud la qual tenim cap a les ciències... Les meues paraules van ser; ANGOIXA, INCAPACITAT I DIFICULTAT.

Més avant havíem d'explicar les possibles causes que creguérem que hagen generat aquest comportament; la meua resposta com la majoria dels companys va ser la mateixa, la majoria pensem que la culpa d'aquesta angoixa ve donada perquè no ens han sabut transmetre els coneixements d'una forma adequada, i crec que una de les formes que es podria treballar és d'una manera més practica.

A sí que us deixe una petita reflexió de Maria Montesori:

«El nen/a, amb el seu enorme potencial físic i intel·lectual, és un miracle enfront de nosaltres. Aquest fet ha de ser transmés a tots els pares/mares, educadors/as i tota persona, perquè l'educació des del començament de la vida podria canviar veritablement el present i futur de la societat. Hem de tenir clar, això sí, que el desenvolupament del potencial humà no està determinat per nosaltres/as. Solament podem servir al desenvolupament del nen/a, ja que aquest es realitza en un espai en el qual hi ha lleis que regeixen el funcionament de cada ésser humà i cada desenvolupament ha d'estar en harmonia amb tothom que ens envolta i amb tot l'univers».

No devem oblidar que la ment del nen/a posseeix una capacitat excepcional; normalment se'ls compara amb una esponja, amb la diferència que l'esponja té una capacitat d'absorció limitada, la ment del nen/a és infinita, s'ha de utilitzar açò i tindre present que els aprenentatges que menys s'obliden són tots aquells que descobrim per nosaltres mateixos.

El primer període a on nosaltres actuarem és el més important, ja que és l'etapa de la vida en la qual hi han més necessitats d'ajuda, i nosaltres com a mestres devem actuar i cobrir totes eixes necessitats, siga de manera grupal o individual.

És important que l'ambient estigué organitzat i dissenyat per fomentar el seu autoaprenentatge i creixement; Ja que els nens/as són capaços de satisfer la seua curiositat sobre el món natural a través de l'experimentació serà necessari deixar al seu abast tot tipus de materials perquè siga possible l'aprenentatge.El rol de l'adult deu tindre com a funció principal guiar al nen/a i donar-li a conéixer l'ambient en forma respectuosa i afectuosa. Estar al servei del nen/a i, per tant, caminar al costat d'ells/elles i aprendre tots junts.

A continuació: Aporte aquest curtmetratge a on es pot treballar molts dels valors amb els nens, un del valor que transmet aquest vídeo i aquest relacionat amb el dibuix del científic realitzat és per a treballar i arribar a trencar eixes expectatives que ens creem i que la majoria de voltes sols estan dins de la nostra ment.

També m'agradaria deixar escrit algunes Orientacions de Louise Stoll, Dean Fink i Lorna Earl (2004) que ens suggereixen per millorar la motivació dels alumnes.A on diu que serà necessari: Utilitzar l'aprenentatge cooperatiu en lloc de l'aprenentatge competitiu també estimular el conflicte cognitiu. Animar al fet que es patisquen riscos moderats per despertar la seua motivació. Alabar el treball ben fet, reforçant sempre positivament. Fer que les tasques acadèmiques siguen interessants, deixant als alumnes que aprenguen aprenent. Proporcionar una retroalimentació relacionada amb l'aprenentatge i l'esforç. Ser capaços d' Identificar moltes intel·ligències i mostrar que no són fixes, sinó que poden incrementar-se, i per últim augmentar l'eficàcia pròpia dels estudiants per animar la voluntat pròpia.