LA MATÈRIA 6

14/03/2017

Comencem amb un vídeo que es titula: Film by DreamWorks.

Després d'aquest vídeo podem veure que nosaltres com a adults passarem molt de temps amb els nostres alumnes, hem de tindre en compte que deurem deixar el temps suficient perquè les nenes puguen aprendre de la millor manera possible.... Hem de deixar temps suficient per a deixar-los volar, ja que cada xiquet té un ritme diferent.

Aquest vídeo reflecteix l'aprenentatge entre un mestre i l'alumne, el transfons d'aquest vídeo en l'aplicació en l'aula, és que de vegades no sabem deixar la rutina, els problemes, a banda....hem de pensar en el que tenim a l'aula, ja que sols deure'm donar el millor que tenim de nosaltres. El millor regal per als nens és que els facem cas; La millor satisfacció d'un mestre és el final del seu aprenentatge, ja que formarem part d'ell i gaudirem el dia de demà a prop de ells...crec que aquesta serà la major de les recompenses...

Seguidament vam seguir xarrant de la matèria com en anteriors sessions ja o aviem fet...

El nostre objectiu és inventar un model que explique les propietats de totes les coses.

Però les propietats dels materials en estat líquid i sòlid són molt variades (molt complexes)... així que començarem pels materials en estat gasós (les propietats són molt semblants).

Tots els cossos estan formats per partícules molt petites, en continu moviment i més o menys separades segons el seu estat.

Si parlem dels gasos, ens adonem que és un estat d'agregació de la matèria, formada per unes partícules de la mateixa forma, siga sòlid, líquid gas, plasme.... estan formats per partícules anomenats àtoms.

Si ens centrem com explicar les seues propietats, és més fàcil explicar els gasos ja que les propietats sa semblen, en els líquids i sòlid no s'assemblen tant i és mes difícil.

Normalment pensem que no tenen massa, però sí que la tenen..... Per a entrar en matèria vam començar dient que hi ha una estructura comuna per a totes, pensan en els gasos vam dir els següents exemples; El metà, el butà, heli, oxigen, diòxid de carboni...hidrogen, nitrogen....a i L'aire ja que també és una mescla de gasos...

Si parlem sobre la propietat dels gasos observem que s'escapen fàcilment i és difonen amb facilitat, o hem vist amb l'exemple del ambipur. També són fàcils de comprimir, les seues partícules estan molt separades, podem comprimir acostant les unes a les altres. També es dilaten en calfar-­se, quan augmentem la temperatura, les partícules augmenten la seua velocitat i se separen més les unes de les altres. Es difonen: són fàcils de mesclar, les seues partícules estan molt separades, poden mesclar-­se entre els buits. També ocupen tot l'espai disponible, les seues partícules estan en continu moviment, per tant acaben ocupant tot l'espai que tenen. Exerceixen pressió, les xocs de les partícules fan força sobre les parets dels recipients. El nombre més gran de xocs és una mesura de la pressió.

Si observem l' ejemple el globus ens adonem que no sols hi ha pressió dins dels globus sinó fora també, ja que exerceix aquesta força sobre el recipient.

 L'estructura dels gasos s'explica amb la teoria cineticocorpuscular; que diu que els gasos estan formats per partícules molt petites, molt separades entre si, i en continu moviment.

Hem vist que els gasos poden fer força, però ¿molta força ? ho hem vist als exemples dels vídeos quan el mestre alçava a una xiqueta bufan; Per tant l'aire fa molta força.

Les propietats les hem vist als vídeos, l'estructura dels gasos, estaran separats, els àtoms dispersos en continu moviment, si estan dins, xocaran en les parets i faran força per la pressió. Ja que busquen anar-sen. Açò explica perquè els gasos en una habitació és barregen fàcilment, poden conviure perfectament, ja que tenen lloc. Açò és la teoria cinètica corporal.

Però és extensible aquest model cineticocorpuscular a líquids i sòlids? Per decidir si el model cinètic corpuscular és extensible a líquids i sòlids, començarem buscant substàncies que puguen canviar d'un estat a un altre, per exemple de l'estat gasós al líquid, i d'aquest, al sòlid. Si el model cinètic corpuscular és vàlid, ha d'explicar com es produeixen els canvis d'estat i les diferències de comportament entre gasos, líquids i sòlids. La teoria cineticocorpuscular ens explica l'estructura comuna de tota la matèria.

Els canvis d'estat no només ocorren en l'aigua, també ocorren en altres materials, però els seus punts de fusió i ebullició són diferents.

Finalment després de veure els diferents vídeos i entendre més coses sobre la matèria havíem de realitzar alguna de les activitats que haguérem vist als vídeos.

Nosaltres vam fer: la de la xeringuilla amb el núvol de llepolia, la de la botella i el globus i també vam comprovar la del guant que cobra vida...

Ací us mostre els nostres experiments.

LA MATERIA 2

07/03/2017

La sessió del dimarts passat va començar amb aquest curtmetratge que és molt significatiu per a mi...

Per a mi aquest cuermetratge és molt especial, bo millor dir més que especial, ja que des de ben menuda he tingut la sort de compartir molts dels moments que no oblidaré mai amb el meu cosí, ell patia paràlisis celebra'l, va morir quant tenia 17 anys, però fins al últim dia que va estar amb nosaltres ens va ensenyar moltes de les coses que avui en formen com a persona.

Mai va pedre el somriure, i sempre ens transmetia alegria i felicitat, cosa que per a qualsevol persona, de vegades es fa complicat, seguir-ho cada dia...

Altra de les coses que m'agradaria que quedés reflectit amb aquestes paraules, és que a pesar de la seua discapacitat, tenia interessos, motivacions i gustos... Cosa que de vegades oblidem i considere que com a futurs docents i vigent la realitat d'avui en dia, hauríem de tindre present i no oblidar que a pesar de les dificultats que puja tindre qualsevol persona darrere d'ella hi ha interessos, necesitats, gustos i sobretot i el més important somnis, així que com nosaltres formarem part de totes aquestes necessitats deurem fer possible la realització dels seus somnis.

Aquest vídeo, té un final no massa bonic, però és la realitat, la mort forma part de la vida I considere important ensenyar a les nenes a comprendre aquest concepte tan abstracte perquè puguen conèixer-ho i expressar tot allò que necessiten i que senquen. És necessari deixar als nostres alumnes que expressen això que senten. La mort és una realitat que es deu treballar a l'escola. Quan jo era menuda a la meua classe va morir un nen, els meus pares acostumaven a passar gran temps, amb els seus pares per la qual cosa la meua relació amb el nen era més que estreta, ell va patir leucèmia i ens va deixar; a l'escola ens van dir que se'n va anar a altre país; a pesar d'aquella història i de la menuda que jo era, m'amare en conta que no parava de fer-li preguntes, al final ella va decidir escriure un conte per a contar-me la realitat. Amb aquesta anècdota intente transmetre, que és més que important no amagar la realitat a les nenes, ja que com anteriorment he nomenat és una realitat, que els acompanyarà al llarg de les seues vides.

Respecte a la inclusió en l'aula és un dret humà bàsic, ja que es reconeix com un dret del xiquet a accedir a l'educació en condicions d'igualtat d'oportunitats.

L'Educació par a tots implica que deurem ser precedits en identificar les barreres que alguns grups encontren al voler accedir a les oportunitats educatives. També es important identificar els recursos de la comunitat par a posar-los en acció per a l'eliminació d'aquestes barreres. Per lo tant sempre que es puja portarem ales nostres fills a les aules ordinàries, ja que podran nodrir-se dels seus companys.

Seguidament vam posar un vídeo,es deia ciència y genero: dones com a científiques...

Apareixien a ell,dones científiques, en aço vull dir, que si ensenyem a les nenes la realitat, i derrivem aquelles creences que tenim adquirides, podran reconèixer i veure la realitat que és el que més avant se les quedarà gravat.

A continuació vam començar amb la sessió xarrant sobre la materia. Quines propietats ens serveixen per a diferenciar els diferents materials?

Haurem de dir algun material que s'utilitzen perquè és lleuger i un altre perquè és pesat:
vam dir dos; el ferro com a pesat i la futa com a lleuger.
Aquests dos objectes tenen mides i materials diferents, com podríem determinar quin dels dos materials és més lleuger?
Doncs, el quocient entre la massa d'un objecte i el seu volum (m/V) és útil per a fer operativa la propietat dels cossos que vulgarment es diu "lleugeresa" o" pesadesa", i que científicament es diu densitat.

Què creus que pesa més, una persona de 70Kg o l'aire que hi ha a l'aula?. L'objecte que menys massa per cada unitat de volum té, és el més "lleuger", o menys dens. Així doncs,el quocient entre la massa d'un objecte i el seu volum (m/V) ,és útil per mesurar la propietat dels cossos que vulgarment es diu "lleugeresa o pesadesa", i que científicament es diu densitat.

La densitat no depèn de la quantitat de matèria, només del material. És a dir que serà la mateixa per un clau que per a una biga, si el tipus de ferro és el mateix. Com és característica de cada matèria, en serveix per a distingir uns materials d'altres.
Observem que depèn de la grandària de l'espai, ja que de vegades no tenim consciència que el aire té massa, amb un espai com a aquesta classe, l'aire pesarà més.
Com sabem, els objectes menys densos que un líquid suren en ell i els més densos s'enfonsen (si estan totalment envoltats de líquid).
Algunes persones confonen densitat amb viscositat. L'oli d'oliva, per exemple, és molt més viscós que l'aigua, però menys dens: flota en ella.
Perquè un fluid sure sobre un altre cal que el primer siga menys dens. No obstant això,els globus aerostàtics utilitzen aire i s'eleven en ell. Com és possible?
Perquè a major temperatura l'aire és menys dens això fa que s'eleve, per a què baixe, el que fan és refredar l'aire.
Els peixos tenen una bossa plena de gas anomenada bufeta natatòria, que els permet ascendir o enfonsar-se; una possible explicació d'aquest fet es que: Un peix quan vol vaixar,solta l'aire i els permet eix enfonsar-se.
Per a comprovar tot el anteriorment dit vam realitzar diferents experiments, que podem utilitzar per a fer-los amb els nostres alumnes.

Vam jugar amb un au i vam veure que  amb aigua més sal flota...També vam comprovar que si es juga amb sal i aigua podem fer perquè es quede en mig.

A continuació farem un mapa conceptual per a veure més clarament tots els conceptes apresos sobre la matèria.

Así us mostre el del meu grup:

LA MATÈRIA

02/03/2017

A la sessió d'avui començàvem amb un vídeo que s'anomena "el frasco de la vida", personalment ja havia tingut el gust de veure'l, i considere que és una reflexió que hauríem de fer més a menut.

La societat actual ens té tan atrapats que oblidem el necessari que és, relacionar-se i traure temps per a gaudir de les coses que ens ofereix la vida. Per mol ocupat que estigues, necessitem desconnectar de les obligacions del nostre dia a dia i deixar un espai per a eixa part de socialització, que és necessària per a gaudir de la vida i disfrutar d'ella.

Si pensem amb la tecnologia, pareix que oblidem de mantenir una conversació cara a cara, sentit i observant com cal tot allò que ens volen transmetre; ja que amb la tecnologia no es poden viure eixos tipus de sentiments. Òbviament la tecnologia, com tot lo demes que ens envolta, és necessari, però sempre i com tot, en un punt intermedi.

Seguidament i després de veure el vídeo vam xarrar sobre la teoria; i sobre el kaikoot!!! de l'altre dia.

Una de les preguntes que ens va realitzar Juanfra va ser si el volum d'un objecte és sempre el mateix o pot variar? Una de les millors coses per comprovar -ho és posant exemples així que, una volta més ens va mostrar diferents exemples perquè poguérem entendre l'anteriorment explicat.

Un dels exemples, va ser el del Globus.

Altre exemple el de les juntes, ja que quan augmenta la temperatura dilata i augmenta el seu volum.

Per exemple en el Pont de sant Jordi; les juntes de dilatació serveixen per a no rebentar l'asfalt, en aquest exemple observem que el volum dels objectes pot variar en aquest cas davant l'augment de temperatura.

Parlaríem del contrari, si posarem l'exemple de la botella de vidre plena en la nevera. Excepte l'aigua, ja que és l'únic fluid que augmenta, i es dilata el seu volum. Tots les demes líquids quan disminueix la temperatura es contrauen.

Altre exemple a on observem l'après és el de l'encenedor, ja que canvia la pressió: perquè el seu gas està s'omet a eixa pressió que fa que és convertisca en un líquid.

També vam veure l' exemple del moll a on vam comprovar que la massa és invariable i que ens indica la quantitat de matèria que té un objecte, es mesura en kg.

Finalment vam debatre una vegada mes, que moltes vegades les coses no són, el pensem que són, però com alumna considere que amb aquesta assignatura he anat derrivan molts dels mites que teníem com a certs.

I per fi... aplegava el moment esperat....

Ací us mostre el nostre experiment per referenciar tot l'anteriorment dit i veure que passa amb la massa abans i després que es produïsca la reacció.

Practica: vinagre + bicarbonat sòdic;

PES I MASSA

28/02/2017

Ja que a l'anterior sessió no vaig poder assistir per motius de treball (espere que siga la última), vaig entrar a l'aula amb ganes de saber el que havien aprés els meus companys a la sessió anterior.

El primer que vam realitzar en entrar a l'aula va ser veure un vídeo que s'anomenava "imagine chemistry", era per a posar-se en situació del que més avant veuríem al llarg de la classe.

Una de les reflexions que ens va fer el professor va ser que per a la seua opinió les ciències creixen per a crear i demostrar la creativitat de les persones. La veritat, mai m'haguera plantejat açò si no és per aquesta situació; seguidament com xarràvem sobre creativitat, ens va plasmar a la pissarra digital un vídeo de Risto Mejide que ens volia ensenyar, a on ens xarra sobre aquest concepte tan important. Personalment no sol agradar-me les maneres ni els formes d'actuar de Risto, però he de recalcar que moltes de les reflexions que ha fet durant el vídeo man cridat més d'una l'atenció.

Ací us deixe el vídeo del qual us parle:

Una de les coses que recorde que deia, era que el que més li agradava era aprendre. La veritat que considere més que important açò, ja que si hem d'ensenyar als xiquets i xiquetes en un futur, haurem d'anar formant-mos per a transmetre el millor de nosaltres, però sobretot i el més rellevant, per a poder transmetre als nostres alumnes, aquestes ganes d'aprendre. Haurem de tindre en compte que moltes de les vegades serem nosaltres els que aprenga'm d'ells. Altra de les reflexions que feia era que per a ell, la creativitat era veure coses a on ningú més les veia, hem s'orprén ami mateix, però he de dir, que és una definició més que correcta.

Respecte a la creativitat, com a futurs i futures docents hauríem de buscar és sorprendre els alumnes amb idees, reflexions i un diferent aprenentatge al qual hem rebut; amb idees i conceptes diferents.

Deurem tindre present que per als nens/as d'Educació Infantil el món és un lloc màgic, ple de coses que explorar i descobrir. A aquestes edats, els nens/as posseeixen una gran curiositat innata i contínua, quan actuen sobre el mitjà, arriben a conclusions i idees que, si ben no són sempre correctes, ens mostren la gran imaginació que tenen.

A l'hora de plantejar la nostra intervenció educativa en Educació Infantil, no hem de passar per alt la imaginació dels nostres xiquets i xiquetes, sinó que hem de fomentar sempre aquesta creativitat natural dels nens, ja que enriquirà tots els àmbits del desenvolupament: cognitiu, físic i soci-afectiu.

Un dels exemples que ens a posat Juanfran ha sigut el del globus, a passat diverses vegades el globus pel seu jersei i l'apegat a la paret, en açò ens volia dir que en explicacions com els de la vida diària podem s'orprendre als nostres alumnes i fer-los investigar per a despertar les seues ganes d'aprendre; la qüestió està en ser original, en sorprendre...

Després de totes aquestes reflexions que considere necessàries i crec que s'haurien de fer més a menut. Vam seguir amb joc del KAHOOT!! He de dir que no el coneixia però que m'agrada molt.

Aquest joc el vam realitzar per conéixer els coneixements previs que tenim; "Vamos", que en vaig encertar solament una, la qual cosa i vist objectivament els meus coneixements previs manquen d'un aprenentatge significatiu i adequat.

Totes aquestes preguntes i reflexions realitzades anteriorment era per a xarrar i aprendre sobre la massa i el pes; són dues coses diferents encara que les gastem malament i des de ja fa massa temps; en les nostres mans està derivar aquestes falses creences amb els nostres alumnes.

La massa és la quantitat de matèria que jo tinc i el pes, és la força d'atracció del nostre planeta sobre cada un dels objectes.

La qual cosa per a dir correctament el que pes caldria dir per exemple en el meu cas, que tinc 42 de massa.

Altra de les coses que ens va desmentir i que novament estem equivocats, almenys jo, és que l'aire ocupa volum i sí que té massa. Un dels exemples que ens va posar per comprovar-ho va ser el del globus.

Seguidament va posar un vídeo a on explicava el principi d'Arquimedes, òbviament aquest vídeo posseeix una explicació lúdica molt bona, tant que vaig ser capaç d'entendre moltes de les coses que desconeixia. El principi d'Arquimedes és qualsevol cos submergit en un fluid que experimenta una força empenta igual al pes desallotjat.

O vam comprovar amb la proveta, vam omplir la proveta fins a 70 i després vam llançar tres monedes dins de la proveta, vam comprovar que el fluid augmenta perquè la força fa pujar l'aigua, i va pujar fins a 73. Aquesta observació es podria realitzar amb els xiquets i xiquetes però canviant les monedes per pedres, per exemple...

Després, va llançar altra pregunta; Que pesa més, un quilo de plom o un quilo de palla? Novament vam desmentir altres dels mites que ens han fet creure des de ben menuts; El plom i la palla quan cau sobre terra deslloga un volum d'aire però en petites dimensions a major volum, més pes d'aire desallotjat. 

Ací us deixe una petita explicació:

Vam veure altre vídeo que es deia "la matèria i sus propiedades "; ja que hem de saber que tot el que ens rodeja està ple de materia.

Amb els nostres alumnes podem realitzar, diferents activitats basa'n els seus interessos i responen a aquelles preguntes que les interessen. Òbviament no saben el que és la massa, però a poc a poc podem anar introduïen aquests conceptes amb objectes que ells coneguen, com per exemple una bàscula; o amb un globus, també podem fer-los veure que el gas ocupa volum i massa.

Finalment, vullc fer referencia al vídeo d'Arquimedes, ja que podria ser una possible explicació del fet que, podem tindre la mateixa massa però el pes diferent, perquè tenen volum i massa distints.

A la sessió d'avui me adonat que he aprés moltes coses que no sabia, o que creia que tenia com a certes.

CALCULANT EL VOLUM

23/02/2017

De la sessió d'avui no podré xarrar-vos molt, ja que no vaig assistir per motius justificats; he preguntat als meus companys i man dit que la sessió va ser molt entretinguda. Va tractar conceptes com el volum. En una activitat havien d'anomenar objectes que tingueren la mida que els indicava a la pissarra; també van recordar alguns dels seus múltiples o divisors més importants;

Ací us mostre la foto que man passat:

També havien d'esbrinar pel mètode que ells consideraren oportú el volum dels objectes que apareixen en la imatge i tots aquells que cridaren la seua atenció i que estigueren per l'aula.

Finalment devien mesurar l'aula, man sit que aquesta va ser la part més divertida, que hi van fer amb el seu propi cos però que quan juanfran va donar les mesures de la classe se'n van anar molt del resultat correcte. Ací us mostre una foto de com o van mesurar l'aula els meus companys;

No puc comentar-os molt més, ja que com anteriorment he anomenat, no vaig poder intervindré en l'activitat. El que sí que puc dir-vos altra vegada mes, que totes aquestes activitats que realitzem a l'aula de coneixement natural, les podem adaptar i utilitzar amb els nostres alumnes per a despertar curiositat e interès per conceptes tan importants com aquests,que han treballat avui.

CLASSIFICACIÓ D'ELEMENTS

21/07/2017

La sessió d'avui a l'aula ha començat amb un vídeo a la pissarra digital a on ens mostrava com són els materials per dins, aquesta explicació ens ha servit com a font de documentació i una vegada més ens pot servir per a un futur molt pròxim utilitzar-lo amb els nostres xiquets xiquetes.

Novament hem fet una reflexió sobre l'ensenyament a l'escola ja, com anomenàvem anteriorment actualment molts dels xiquets no m'entenen l'atenció a classe per la qual cosa alguna cosa està fallant al sistema educacional. Considere de rellevància utilitzar una metodologia activa a on els alumnes puguen aprendre a la vegada que estan experimentant.

És una realitat habitual que les nenes i els nens s'avorrisquen en classe. Per això considere que un aprenentatge significatiu no ha de ser avorrit, quan els xiquets i xiquetes creen el seu aprenentatge estan actius i no s'avorreix, però si es limita, a ser un receptor passiu de continguts i és normal que s'avorrisquen.

La pregunta que ens hauríem de plantejar seria; Per què els nens s'avorreixen en clase ?

Si observem una classe qualsevol, podrem adonar-nos com avorrir-se en classe és el normal. És més si recordem, com eren les nostres classes, ens adonarem que el sistema educatiu moltes vegades no afavoreix l'aprenentatge dels nens.

Si pensem en una classe tradicional ens adonem que els nens s'avorreixen en classe perquè els mètodes d'ensenyament habituals se centren en els continguts i no en ells i elles.

Normalment les classes no solen aprofitar l'aspecte lúdic, ja que sembla que si no és avorrit no s'aprèn.

Opine que l'aprenentatge no es crea, ja que no es dóna motiu a l'exploració, a la participació perquè els nens puguen aprendre d'una forma lúdica i significativa.

Moltes vegades no es té en compte la singularitat de cada persona, els seus interessos, ritmes, manera d'aprendre, etc. El que dificulta que moltes vegades els conceptes treballats a l'aula apleguen a tots els xiquets i xiquetes que componen l'aula.

Però si volem evitar que els nens s'avorresquen en classe, hem de transformar la classe, transformar la manera d'ensenyar, i començar a gaudir tots del procés al costat d'ells i elles.

Seguidament després de veure el vídeo i xarrar sobre aquests aspectes que considere essencials per al nostre futur com a docents hem seguit amb la pràctica.

Després ens va llançar una pregunta a on ens deia com són els materials per dins; ja que si sabem com són podem classificar-los segons diferents criteris.

A continuació vam començar amb la pràctica:

Entre tots els companys de l'aula anar dient diferents materials en els quals pensàvem que podrien estar fets els objectes.

Aquestes van ser algunes de les propostes a l'aula:

Seguiment vam passar a la segona part de l'activitat: a on vam reflexionar sobre aquesta llista observant que encara que siguen objectes diferents estan formats per molècules i per àtoms.

Si la matèria està formada per àtoms? Perquè són tan diferents? Doncs perquè el nombre de neutrons, electrons, protons... Fa que siguen diferents, ja que estan al nucli.

Finalment vam concloure aquesta part amb la reflexió del fet que la matèria és tot allò que ocupa un lloc a l'espai i té massa, d'ací la falsa creença que els gasos pesen.

Després de traure aquestes reflexions vam passar a la part "activa" de l'activitat; en diferents llocs de la classe avien distints objectes i nosaltres en grup i de forma rotatòria devíem seleccionar-los segon un o diversos criteris que com a grup ens posarem d'acord.

A la pissarra digital àvia un comptador per indicar-nos el temps que necessitaríem per a realitzar les diferents classificacions. El temps constava de 3 minuts.

Ací us deixe les nostres classificacions:

Classificació 1:

 Classificació 2:

Classificació 3:

Classificació 4:

Classificació 5:

Classificació 6 :

Classificació7:

Classificació 8:

Classificació 9:

Classificació 10

Per concloure la sessió avui, i com cada una de les activitats que realitzem amb aquesta assignatura,devíem pensar si aquest tipus d'activitats es podrien realitzar amb els nens...

Òbviament, considere aquesta activitat molt motivadora no sols per a les nenes sinó per a nosaltres que ja no ho som tant...

La classe d'avui una vegada mes mà pareguda molt fructífera i significativa, ja que observem que en cada una de les activitats que treballem a l'aula es poden adaptar per treballar de forma significativa amb els nostres alumnes.

L'ABRE AMIC

16/02/2017

Avui no he pogut assistir a classe per motius personals, però les meues companyes m'han explicat el que heu realitzat a la sessió d'avui.
Primer m'han comentat que has posat un vídeo per a introduir un poc el que realitzaríeu al llarg de la sessió.
Seguidament heu passat a l'explicació del pròxim treball que hem de realitzar anomenat "L'arbre amic." Tinc especial curiositat per aquest treball, ja que en diverses ocasions he escoltat a diferents companys d'anys anteriors i la majoria d'ells concedeixen en què és una pràctica molt entretinguda.
Jo especialment tinc moltes ganes de realitzar-la, ja que considere que és una pràctica en la qual podem acostar-se a la natura d'una forma dinàmica, i plena de motivació.
Des de ben menuda tinc al meu poble (Onil) una caseta de camp, a on solem passar els estius amb família; aquesta caseta té els mateixos anys que jo, la qual cosa hem compartit moltes de les coses que actualment existeixen al terreny
Crec que és una manera de conèixer l'entorn que m'envolta i que a poc a poc entre tots hem anat realitzant ( especialment el meu pare).
Considere que és una forma de compartir el temps amb el meu pare, ja que setmanalment realitzaré un seguiment per veure els canvis que han anat produint-se al meu arbre, en aquest cas jo he elegit un plataner, ja que com he comentat abans, he vist des de ven menuda la seua evolució, i tinc especial curiositat per conèixer més coses sobre ell.
M'agrada molt la natura, i crec que aquesta pràctica és una forma d'apropar-se a ella i gaudir de tot allò que aquesta ens aporta.

Ací us deixe el meu arbre amic elegit...

Si és ens centrem en el que treballarem amb els nostres futurs alumnes s'adonen que la natura ens ofereix molts contextos en els quals podem treballar amb els nostres alumnes.
Per exemple a la tardor es poden treballar infinits conceptes a on els xiquets i xiquetes a través de la seua pròpia experimentació poden aprendre i descobrir moltes de les coses que més avant aniran aprenent. Ja que com en entrades anteriors he anomenat és molt important dotar als nostres alumnes d'aprenentatges significatius perquè tinga un sentit per a ells tot el que es treballa a l'aula.

Ací us deixe una cançó que s'anomena "tinc un arbre amic "en la qual vaig treballar a un projecte a on el centre interès partia de la natura.

Aquest projecte va tindre resultats satisfactoris, ja que vam apropar als nens a la natura amb l'objectiu d'anar sensibilitza'n-los a poc a poc sobre la importància de tindre cura per tots aquells espais naturals que ens envolten.

Vam tindre la possibilitat de portar-los al paratge natural del meu poble a on van conèixer tots aquells conceptes treballats anteriorment a l'aula. L'eixida va ser de gran èxit, ja que els xiquets i xiquets van gaudir molt amb aquesta activitat.