PRIMER DIA A L'AULA 2/02/2017

2/02/2017:

Avui a l'aula de coneixement del medi natural em realitzat una petita introducció del que realitzarem durant aquest semestre a clase.

Hem començat parlant tots els membres de l'aula sobre la importància d'inculcar la ciència des de menuts.

La qüestió seria analitzar si el plantejament que realitzem per a treballar el pensament científic amb els xiquets i xiquetes és sempre l'adequat.

La reflexió conjunta la qual em pogut observar, ens indica clarament que al llarg de tota la nostra escolarització no em rebut una bona estimulació per a aprendre el que dificulta impregnar-nos de tots eixos coneixements.

Crec que la clau està en la metodologia en la qual transmetem tots eixos conceptes al nen/a;
Considere necessari que per a transmetre qualsevol coneixement deu existir una bona motivació per part de l'alumne, el que implica que nosaltres com a futurs Mestres estiga'm motivats per a poder transmetre eixa motivació a l'alumne i alumna i d'aquesta forma aconseguir que l'aprenentatge siga el més significatiu posible.

"L'èxit alimenta la motivació i la motivació facilita l'obtenció de l'èxit. El fracàs redueix la motivació i la manca de motivació condueix inevitablement al fracàs"

Altra de les preguntes que es van realitzar a l'aula era; si agesis d'ensenyar ciències en Edu. Infantil; quins factors creus que més influeixen en com fer-ho?

Entre tots els membres de l'aula vam anar indicant algun dels factors que creem que influeixen a l'hora d'ensenyar; Considere que tots aquests factors deuen estar presents no sols en ciència sinó en totes les activitats que es realitzen a l'aula d'infantil: L'aprenentatge hauria d'estar basat en el joc; per a aconseguir una bona motivació és necessari deixar als nens participar, que siguen ells/elles els que manipulen, els que experimenten els que tinguen contacte en tot allò que més avant aprendran; Perquè tot açò siga possible és necessari partir dels interessos dels xiquets i xiquetes pel que serà necessari conéixer el seu entorn i fer ús dels seus coneixements a través d'aprenentatge previ i l'autodidàctic. També serà important fer ús de tots els recursos de l'escola, ja siguen materials, espacials, humans...

Per últim crec que seria de gran ajuda i molt interessant crear un racó específic, en aquest cas estaríem xarrant d'un racó científic.

Seguidament el professor ha projectat una frase en la pissarra digital a on deia que dibuixarem un científic; ha sigut molt curiós, ja que cadascú ha realitzat el seu a la seua manera, encara que hi havia moltes semblances en molts dels detalls.

Cal remarcar que en cap moment el mestre ens ha dit com havia de ser, ha sigut la nostra imaginació la que ens ha ajudat a elaborar aquest dibuix...

El més rellevant d'aquesta activitat per a mi ha sigut adonar-me de la capacitat que tenim les persones per a crear-nos una imatge sobre algú o alguna cosa en la ment i que moltes de les vegades no respon a la realitat....

Aquest és el meu dibuix:

La majoria dels dibuixos eren hòmens... Però quantes científiques dones hi ha?? Moltíssimes el que passa que sempre o atribuïm a la figura masculina....
- Quants científics hi ha sense ulleres??? Doncs, suposem que molts també, el que passa que atribuïm les ulleres a algú amb un alt poder intel·lectual...
- Com tenen els cabells? Al meu dibuix ja heu vist que un poc esvalotats, òbviament no per ser científic has de dur els cabells rebolicats...
Totes aquestes reflexions no les haguérem pogut realitzar si no ens parem a pensar, ja que de vegades i de manera inconscient la ment ens juga males passades, i deixem per descomptat una imatge que moltes vegades no és la real... 
A continuació I després de l'explicació de per què ens havia manat realitzar el dibuix vam contestar altra pregunta a on ens deia que indicarem paraules o frases que expressaren l'actitud la qual tenim cap a les ciències... Les meues paraules van ser; ANGOIXA, INCAPACITAT I DIFICULTAT.

Més avant havíem d'explicar les possibles causes que creguérem que hagen generat aquest comportament; la meua resposta com la majoria dels companys va ser la mateixa, la majoria pensem que la culpa d'aquesta angoixa ve donada perquè no ens han sabut transmetre els coneixements d'una forma adequada, i crec que una de les formes que es podria treballar és d'una manera més practica.

A sí que us deixe una petita reflexió de Maria Montesori:

«El nen/a, amb el seu enorme potencial físic i intel·lectual, és un miracle enfront de nosaltres. Aquest fet ha de ser transmés a tots els pares/mares, educadors/as i tota persona, perquè l'educació des del començament de la vida podria canviar veritablement el present i futur de la societat. Hem de tenir clar, això sí, que el desenvolupament del potencial humà no està determinat per nosaltres/as. Solament podem servir al desenvolupament del nen/a, ja que aquest es realitza en un espai en el qual hi ha lleis que regeixen el funcionament de cada ésser humà i cada desenvolupament ha d'estar en harmonia amb tothom que ens envolta i amb tot l'univers».

No devem oblidar que la ment del nen/a posseeix una capacitat excepcional; normalment se'ls compara amb una esponja, amb la diferència que l'esponja té una capacitat d'absorció limitada, la ment del nen/a és infinita, s'ha de utilitzar açò i tindre present que els aprenentatges que menys s'obliden són tots aquells que descobrim per nosaltres mateixos.

El primer període a on nosaltres actuarem és el més important, ja que és l'etapa de la vida en la qual hi han més necessitats d'ajuda, i nosaltres com a mestres devem actuar i cobrir totes eixes necessitats, siga de manera grupal o individual.

És important que l'ambient estigué organitzat i dissenyat per fomentar el seu autoaprenentatge i creixement; Ja que els nens/as són capaços de satisfer la seua curiositat sobre el món natural a través de l'experimentació serà necessari deixar al seu abast tot tipus de materials perquè siga possible l'aprenentatge.El rol de l'adult deu tindre com a funció principal guiar al nen/a i donar-li a conéixer l'ambient en forma respectuosa i afectuosa. Estar al servei del nen/a i, per tant, caminar al costat d'ells/elles i aprendre tots junts.

A continuació: Aporte aquest curtmetratge a on es pot treballar molts dels valors amb els nens, un del valor que transmet aquest vídeo i aquest relacionat amb el dibuix del científic realitzat és per a treballar i arribar a trencar eixes expectatives que ens creem i que la majoria de voltes sols estan dins de la nostra ment.

També m'agradaria deixar escrit algunes Orientacions de Louise Stoll, Dean Fink i Lorna Earl (2004) que ens suggereixen per millorar la motivació dels alumnes.A on diu que serà necessari: Utilitzar l'aprenentatge cooperatiu en lloc de l'aprenentatge competitiu també estimular el conflicte cognitiu. Animar al fet que es patisquen riscos moderats per despertar la seua motivació. Alabar el treball ben fet, reforçant sempre positivament. Fer que les tasques acadèmiques siguen interessants, deixant als alumnes que aprenguen aprenent. Proporcionar una retroalimentació relacionada amb l'aprenentatge i l'esforç. Ser capaços d' Identificar moltes intel·ligències i mostrar que no són fixes, sinó que poden incrementar-se, i per últim augmentar l'eficàcia pròpia dels estudiants per animar la voluntat pròpia.