POSANT EN QÜESTIÓ EL QUE ÉS OBVI.

09/02/2017

Una vegada més avui a l'aula de coneixement del medi natural hem començat la classe amb un debat. Ens plantejàvem que de vegades donem més credibilitat al pare, a casa a la societat que a algú que siga un especialista en la matèria; se suposa que un mestre de ciències ha de saber explicar ciències, la qüestió seria; hi ha un dèficit en l'explicació o ha explicat el que bonament sap?

Considere necessària aquesta classe de reflexions per a poder aplegar a entendre que és el que passa respecte a l'ensenyament a les aules, ja que el nostre futur més pròxim serà o hauria de ser aconseguir fer aplegar diferents tipus de coneixement d'una manera significativa perquè les diverses explicacions que es realitzen a l'aula les acompanyen durant els seus pròxims anys.

Una realitat a l'anterior qüestió seria dir que una veritat es fa veritat quan existeix una repetició constant, ja siga a casa, a la societat, a l'aula. És el que es denomina epistemologia espontània, normalment fem més cas al que ens diuen "donde va la gente, donde va Vicente".

Deurem tindre en compte que formarem part del futur dels nostres alumnes, la qual cosa és important tindre present que compartirem els moments de major curiositat, de voler saber, d’aprendre... deurem treballar de forma sensorial, de forma significativa perquè tots aquells aspectes que es treballen a l'aula tinguen un sentit per a cada un d'ells, desperten la seua curiositat i les ganes d'aprendre.

Cal tindre present, que la curiositat a les aules de l'escola va de mes a menys, a les hores la qüestió seria plantejar-se que alguna cosa estem fent mal a l'escola.

Hem de ser conscient que anem a asseure les bases dels nostres xiquets i xiquetes és per això que hem de començar a treballar per normes i valors que permeten al nen desenvolupar-se d'una forma adequada, ampliar la seva informació sobre el món que els envolta i a asseure les bases d'aprenentatges més complexos als quals hauran d'enfrontar-se en el futur; perquè l'aprenentatge sigua significatiu i cobre importància per a ells, deurà estar emmarcat en un ambient lúdic i de confiança, en el qual tots els membres de l'aula desenvolupen i estructuren els seus aprenentatges.

Altra de les qüestions que és van debatre van ser, quanta gent a l'aula  havia accedit a la universitat pel batxiller de ciències;  hi havia 4  companys, la resta havia accedit pel batxillerat de lletres, el mixte o cicles formatius. La reflexió a aquesta estadística és que tots els que estem a l'aula hem pogut accedir a magisteri per haver aconseguit un expedient bo.

Cal derivar mites com aquells del fet que els de ciències son més intel·ligents o tenen més facilitat per a l'aprenentatge que les de lletres, ja que una vegada més hem pogut demostrar que independentment de la forma d’accés tots hem aconseguit la nostra plaça a magisteri.

És evident que majoritàriament no ens agraden les ciències, i un dels problemes que açò deriva, no sols referit a ciències, sinó a la majoria de les assignatures que imparteixen a l'escola és que probablement si nos ens agrada el que estem explicant serà quasi impossible fer que els agraden a ells.

Seguidament hem realitzat un joc a la pizarra digital de l'aula, el professor ha realitzat diverses preguntes a través d'una aplicació i nosaltres pel mòbil devíem contestar la resposta que considerarem correcta. Ha sigut molt divertit, a part que ens hem ensenyat conceptes que els teníem com a correctes, ens ha transmet coneixements i motivació.

Una de les conclusions a les quals he aplegat amb la classe d'avui és que aquell que sent la ciència i que vulgui ser científic, que siga perquè nosaltres com mestres hem fet estimar la ciència.

Per a transmetre la ciència o qualsevol altra assignatura hem de clavar-se dins d'ella, investigar i vivenciar per a transmetre aquesta motivació als alumnes i que despertem les seues ganes d'aprendre.

Per últim de manera individual vam contestar a dues qüestions, a on devíem enumerar diferents activitats que formen part d'una investigació científica i que creguérem que podrien caracteritzar com treballen els científics, i vam donar la nostra opinió sobre com pensem que sol iniciar-se una investigació científica.

Després les vam escriure de manera conjunta a la pizarra de l'aula; aquestes van ser les solucions;

A la conclusió final a la qual vam aplegar de forma conjunta va ser la següent; els científics tracten de buscar solucions al món real i donar resposta a les necessitats.

Tots aquests conceptes treballats a l'aula durant aquestes sessions era per a asseure les bases i poder començar el següent tema anomenat ; Ciències per a xiquets i xiquetes.